Hi ha dos idees que crec que no han arreplegat els autors de Molt a favor 🔗 per a mantindre i augmentar l'ús de valencià que m'han vingut al cap no sé per què (o sí):
- Quan reproduïm alguna cosa que mos han dit, hauríem de reproduir-la en valencià encara que mos l'hagen dita en ànglés, en castellà o en la llengua que siga. Si és rellevant, podem indicar de passada que mos ho van dir en aquella llengua. Per tant: «Em va dir, en francés, "torna quan vullgues"».
- No hauríem de comprar llibres en castellà. Ni tan sols els hauríem de furtar.
Certament, la segona idea no té més fonament i explicació que la malíccia que tinc i el fer com fan —que diuen que no és pecat—. És que fea temps que no anava a l'Fnac de València i m'he posat negre al vore amb quina delicadesa alternen la hipocresia d'uns suposat interés per la cultura i la pràctica de la marginació del valencià.
A mi me se passarà la malíccia —de fet, m'he comprat Empresas y tribulaciones de Maqroll, el Gaviero 🔗 d'Álvaro Mutis—, però està clar que el capitalisme de les desigualtats i l'exclusió és un ideari que contamina inclús els sectors culturals que pretenen estar actuant a favor de la cultura, les llibertats i dels drets, però es queden en la justificació frívola del benefici econòmic.
Per cert, no cal furtar llibres, que n'hi han per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada