Em semblava que la detenció eruptiva de Carles Puigdemont a l'Alguer que havia de dur avant la «justícia» espanyola mos donaria més joc i que ja mos passaríem unes quantes setmanes entretinguts cara al pandero. Però no, la cosa no ha segut volcànica, només cutània. Es que veu la idiosincràsia de les altes esferes judicials espanyoles pareixen un pèl estrambòtiques vistes des de fora. Com sol ser massa habitual, no hi ha manera que responguen a paràmetres acceptables de respecte legal i democràtic. Paràmetres acceptables per a l'Europa que desitgem alguns que no som magistrats de cap alt tribunal ni alts funcionaris amb accés als embornals del dret. De fet, eixes actuacions mos iŀlustren sobre els paràmetres de neofeudalisme nacionalista autàrquic espanyol en què viuen eixes magistratures. Fins a l'aministia final, doncs.
Ho deixarem córrer per a futurs episodis més còmics encara —espere que, si més no, mos facen somriure—. Torne al volcà de La Palma i a les especificacions del Raspberry Pi 400, que són distraccions que mos cremen un poc menys les neurones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada