«Halez-òres»

Un altre dia hauré de tornar a mirar com és que els acadèmics que han llevat els diacrítics —però no del tot, sense explicar on cal consultar-los en eixes ocasions excepcionals en què els volem mantindre— han decidit al mateix temps eliminar l'apostrofació d'una paraula (un topònim que ha tingut una certa «anomenà» no fa massa), de manera innecessària i sense explicar per quin motiu han decidit anar contra la regla general d'apostrofació en un cas i no en tots els casos pareguts.

Per exemple, si escrivim el nom de la ciutat holandesa on hi ha un tribunal famós, podem evitar l'arbitrarietat i seguir la simplicitat, la coherència i la predictibilitat exigible a una regla ortogràfica i escriure «el tribunal de l'Haia», tal com fem quan escrivim «l'aura, l'oli, l'haca, l'afona, la parta, l'arregla, l'IVA, l'assota, (de) l'Iran» i milanta gracietes més que mos se podrien ocórrer.

Per contra, un interlocutor pretén que hi ha uns motius que fonamenten que «l'Haia» s'haja d'escriure «la Haia»:

1. Aquesta grafia reflecteix la pronúncia general d’aquest topònim en català.
2. En el cas de la Haia l’article forma part del topònim originari (Den Haag) i és, per tant, etimològic (de manera diferent de casos com el de l’Índia, en què l’article s’ha generat en català).
3. No és una excepció única, ja que es mantenen sense apostrofar la host, la ira i la una per evitar l’ambigüitat.
4. Encara que en les obres de la Secció Filològica s’ha abandonat la pràctica de no apostrofar l’article femení davant noms començats pel prefix negatiu o privatiu a-, en aquest cas la (H)a inicial del topònim la Haia no té res a veure amb el dit sufix a- negatiu o privatiu.
5. És la forma que presenta un ús més general segons la informació bibliogràfica i d’Internet.

Eixos possible motius de l'iec no tenen cap fonament que justifiquen per què cal apartar-se de la regla general d'apostrofació. Com a rèplica a cada suposat motiu podríem dir:

1. Si fora per la pronúncia que es fa en cada cas, no hi hauria regla d'apostrofació per a les paraules femenines, ja que podem sentir com es pronuncia l'article complet a tort i a dret en casos d'apostrofació.
2. Que en holandés hi haja un article no té cap rellevància per al cas.
3. Que no siga una excepció «única» no justifica que anem afegint excepcions al gust.
4. Motiu absurd, atés que ningú pretenia apostofrar eixes paraules que han deixat de dur apòstrof ni equiparar el topònim amb eixes paraules. De fet, les paraules que s'apostrofen i que no tenen un prefix a- de valor negatiu seguixen la regla general.
5. Este suposat motiu estadístic és el mateix punt 1 amb una altra disfressa.

Això sí, estic tranquil perquè podrien haver dit que «de més grosses se n'han fet» en toponímia, que també és un motiu estadístic que podrien fer servir, seguint un argument del mateix institut: «una bona part de l’ortografia és arbitrària». 🔗 Tenint que com va això de l'arbitrarietat 🔗, podrien haver concretat quina és eixa part que diuen «arbitrària» i aixina cadascú hi aplicaríem el lliure albir o el capritx propi. Sí que seria simple i senzill «halez-òres».