Flite el vàter, tanque la porta ràpidament i me'n vaig. Al poc, Takse em diu que hi havia un mosquit tigre surant en l'aigua. Ho he encertat. Ja no fa tanta calor, però els mosquits s'ha naturalitzat i mos volen amargar l'entretemps al centre de València. Un company em diu que fa uns dies no podien obrir les finestres del despatx de les Corts Valencianes, perquè al poc te'ls veies amenaçant els braços.
La «modernitat» del mosquit tigre sí que ha arribat a la institució. En canvi, la modernització de l'administració la deixaran per a la pròxima pandèmia o plaga —o per a l'altra—, si l'emergència climàtica ho permet. Mos han llevat d'una «revolà» el teletreball, continuen sense atendre els casos d'abús de temporalitat en les interinitats, trauen temaris d'oposicions com si la faena dels tècnics lingüístics consistira a fer classes de normativa o a redactar estudis jurídics, impedixen les opcions que facilitarien la promoció professional del personal de la institució, els procediments administratius seguixen la màxima que la gallina de dalt li caga a la de baix...
Mosquits i gallines, la natura no sempre facilita les faules alliçonadores.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada