Takse opina que la mort de Maradona pareix que m'haja afectat més del que vullc creure o reconéixer. Pareix que me s'iŀluminen els ulls. No en soc conscient, però sí que em passe unes quantes hores mirant alguns documentals que no em pensava que miraria amb tant d'interés, dos o tres sobre Maradona i, ja posats, un sobre Messi. Al cap i a la fi, Maradona és l'ídol futbolístic de la meua adolescència i joventut.
En el documental sobre Messi, encara que no volen comparar els dos jugadors argentins, hi ha un periodista que comenta que Messi és l'argentí que voldríem ser i Maradona l'argentí que som... Podem fer-ho extensiu i reflexionar sobre el fet que mos provoque més atracció emocional l'heroi sempre caient, una atracció que només podem compensar amb dosis extres de racionalitat i ponderació dels mèrits esportius, combinats amb el que coneixem de la posició ètica de cada un d'ells.
No pareix que el goig racional supere sempre els somnis compassius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada