Em quede un retall de diari en què Lluís Bassets («Sueño y pesadill de la nación», El País, 22.11.2020) fa una desig per a un Nadal o altre: «Al final, la nostra gran nació política, protectora de les llengües i dels seus habitants, haurà de ser Europa algun dia.» No serà Espanya, cosa que ja fa anys que sospitem. Escola Valenciana m'escriu, demana: «activites com tu», si més no, per a comprar en valencià —com ara a la seua botiga—. Europa, el capitalisme de proximitat, encara hi ha invents fantàstics que et fan pensar que la cosa està al caure per un cantó o altre. Però no caurà, perquè sempre hi ha el camí davant i l'horitzó que fuig. Vora l'abisme haurem deixat la marca de les espardenyes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada