Este matí, rosa de paper, com dia l'Estellés, que hui toca. Millor això que educar els xiquets en la violència contra el mal o contra els independentistes, si és que a Coripe opinen que això és el mateix: sempre que siguen catalans, no crec que cremen una figura de Sancho Gracia fent de Curro Jiménez.
Mentres fuigc un poc de la rabiosa actualitat —que seria la campanya electoral— passe per la tv3 per a la ració de juí del Suprem espanyol de hui. Com que ho mire a Els Matins de Lídia Heredia, tope amb el llibre de Mireia Sallarés: Com una mica d’aigua al palmell de la mà. Mire la seua pàgina en la Viquipèdia, i amb això vaig cap a Jill Goldmilow, que és el punt que em fa arribar a Antonia Louisa Brico, pianista i directora d'orquestra que desconeixia i que es veu que degué tindre una vida intensa i de lluita pels drets de les dones en la música. Aprofite i faig algunes millores d'edició en la pàgina.
Veig en Spotify que hi ha algunes gravacions de música clàssica en què Brico dirigix l'orquestra. Demà les escoltaré.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada