En el meu cas, m'enyore que som també la biblioteca que creem. Repasse el llom d'uns llibres que va comprar ma mare: «abedul-centeno, centrárquidos-granado, granates-perídoto, períodos-zumaque». Tota la natura de l'època per als xiquets. Una traducció d'una obra nord-americana un poc adaptada a l'Espanya dels setanta del segle XX.
Mire la merla que ha fet niu prop de casa, però en l'enciclopèdia només apareixen les aquàtiques i les americanes, que són més lluïdores. La natura que imaginem amb els llibres posa la realitat al lloc. La merla fuig, però torna. Els llibres se'n van i no tornen mai a ser els mateixos.
dissabte, 20 d’abril del 2019
La merla que torna
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada