M'acabe d'enterar que, segons comenten Takse i algú en la televisió, la ciutadania no sap que en la votació al senat pot triar tres candidats en total de partits polítics diferents. Em sorprén, perquè és suposa que la votació és el ritual democràtic més senzill i més transcendent. És un acte simple en què hi ha dos versions de vot: al parlament, tries una llista d'un partit; al senat, pots triar fins a tres persones del conjunt de persones que apareixen en la papereta i poden ser del mateix partit o de partits diferents. I això ja anava aixina des de la primera volta.
Cert que la majoria són desconeguts o pareixen despenjats de les altres llistes, però això mateix hauria de permetre innovar o atrevir-se a prendre decisions variades pensant realment en la capacitat de les persones proposades. O en la incapacitat, que en coneixem casos, per tal d'evitar-los.
Me'n vaig a pegar una volta pel riu, pensant en la capacitat de moltes persones per a votar contra els interessos comuns (inclosos els propis), tant si es tracta del benestar social com del medi ambient. Prou constant hui: 06:59 + 07+02.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada