M'escriuen de la botiga d'Amnistia Internacional perquè hi pegue una mirada a vore si hi ha res que em fa goig. Hi hauria samarretes, llibres i altres coses que és possible que m'agradaren si no fóra... Sí, exactament, que no tenen quasi que res en valencià: casualment, un còmic infantil sobre Sant Jordi. I no he vist res més en valencià. Totes les samarretes, tasses i coses que més o menys siguen reinvidicatives dels drets que promou l'organització, les tenen només en castellà, web inclòs. Per contra i amb la mateixa intensitat pels drets, Òmnium Cultural sí que permet un poc d'amnistia lingüística.
Responc als d'Amnistia per a assenyalar-los la incoherència d'eixa pràctica comercial i poc solidària amb els drets que es suposa que promouen i la llàstima que m'excloguen lingüísticament, cosa que fa que no puga contribuir un poc més amb l'organització. I bé, amb això compense el fet de no anar massa sovint a les manifestacions on proposen coses que ja m'agradaria, com ara la de dissabte passat en València.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada