La responsabilitat del vot

Solem desconéixer les dades reals i els fets certs, no comprovem mai prou, no revisem les comprovacions prèvies o les exposem a la crítica. Hi ha qui està convençut que les seues idees i sentiments, com que els té i li'ls dicta l'enteniment, són realitats o certeses. Per tant, per a evitar desequilibrar el seu sistema d'estereotips i prejuís, bandeja el dubte, el contrast de dades i de les experiències.

No podem acudir a tot, és cert, però això no hauria de ser una excusa per al fanatisme o el dogma, sinó que hauria de ser una finestra mental oberta a l'exterior, a les possibilitats, al canvi. I també a la confirmació, és clar, perquè és possible que algunes de les idees que acumulem, derivades de la nostra experiència, siga correcta. La percepció de la realitat sempre proveïx d'una part de raó.

En el camp de les eleccions democràtiques que mos afecten i mos tocaran els nassos durant un temps més, no està bé que mos facen creure —perquè aixina ho expliquen— que estem elegint directament amb el vot la persona que serà presidenta del govern espanyol o presidenta de la Generalitat. Tant Mónica Oltra com Nathalie Torres o Belén Bachero i la resta de diputats que ixquen elegits, poden ser presidentes de la Generalitat. I per al govern espanyol, fins i tot pot ser elegit alguna persona que no siga diputada (tal com s'ha esdevingut amb Pedro Sánchez).

Si cultivàrem la idea que la informació ha de ser correcta i rellevant, podríem combinar les preferències ideològiques amb un poc menys de palla i confusió. Si evitàrem els lideratges personalistes, podríem recordar que tots els representants que ixen elegits per a diputats i diputades poden ser presidents d'eixes institucions. Els elegim diversos i haurien de poder explicar les seues decisions polítiques i de gestió individualment, assumint les responsabilitats dels encerts i els errors. I els ciutadans, per tant, sabríem que mosatros mateixos, com a ciutadans individuals d'una societat democràtica —i no tan sols com a massa informe— tenim el poder i la responsabilitat del vot, i la possibilitat d'exigència davant de cada servidor públic. La democràcia no hauria de ser una extensió del futbolerisme.