Un company de debats ideològics sobre la normativa de la llengua abandona Taula de Filologia Valenciana perquè algunes intervencions en un debat de la llista de l'associació li generen una «incomoditat insuportable». Ell proposava que l'associació fera algun article sobre, segons comentava, el fet que el Partit Popular de la ciutat de València haja assumit una normativa lingüística que no és l'oficial de l'avl. Em sembla que la seua proposta no va tindre el suport que ell esperava.
No sé per què es va sentir incòmode, però ho entenc. Encara que no m'havia enterat d'eixa novetat política, també em violenta periòdicament que una part del Partit Popular valencià estiga interessada a polemitzar contra l'ús del valencià —i, en conseqüència, estiga sovint fent propostes per a mantindre la imposició suposadament tranquiŀla i pacífica del castellà—. La qüestió és que, si hem aprés que la cosa és faŀlaç i periòdica —no tenen més interés que moure la polèmica i continuar el desús accessori de la llengua—, també podem entendre que hauran aconseguit el seu objectiu quan, els contraris a eixes posicions, donem aire a eixes trifulgues.
Mentrestant, l'ús de la llengua —parlada, escrita o llegida— recula. Mos encabotem en eixos debats i perdem de vista que el model no fa la llengua, que la normativa no fa la llengua. Ben al contrari, el moll de la cosa és que la llengua ha d'usar-se, ha de ser la transmissora de les idees i de les passions, de la ficció i de la notícia veraç o falsa, dels debats sobre economia i física quàntica —en deuen quedar alguns que compartiran la frase atribuïda a Suárez—. Si l'ús del valencià fóra la premissa protocoŀlària i habitual, segur que també estaríem debatent cada tres setmanes quins canvis fem en els accents diacrítics o en la morfologia verbal, però seria un entreteniment per a tècnics, un tràngol per a estudiants i un motiu més de vivacitat expressiva de la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada