Vacances de vore

La vida en vacances hauria de ser una altra cosa. Però matinc la compra del diari —subscripció que pense donar de baixa només puga—, l'atenció a les notícies i, a més, aprofite per a tramitar papers i per a intentar aclarir els petits enredros de la vida que mos han tocat enguany. Al meu ritme, això sí, cosa que vol dir que quan la setmana que ve torne a la faena, no m'ho hauré acabat. A més, me s'hauran acumulat unes quantes queixes al síndic de greuges, alguns apunts més concrets sobre coses de llengua en els altres blocs, la idea boja i habitual de tot tècnic lingüístic de conffeccionar un llibre d'estil que resolga tots els dubtes i les preferències amb coherència i consistència... I eixa deu ser la sort de les vacances, les coses que has d'ajornar mentres veus passar oronelles, falciots, gavines, un matrimoni que trau el gat a passejar per la platja. És cosa de vore.