Comentava amb Takse hui —i ahir amb Víctor— que la febrada de la sociolingüística catalana dels huitanta i noranta s'havia rebaixat molt. Recorde aquells anys de lectures de tots els colors sobre planificació, gestió, normalització, normativització, implementació, registres, graus d'ús i un etcètera ben llarg de termes i reflexions sobre una matèria que mos semblava que teníem a l'abast, però que, en realitat, no va arribar a arrelar com pensàvem que volíem que ho fera en aquells anys, quan mos presentàvem a oposicions en l'administració local carregats de teories diverses d'aquella sociolingüística tan militant i engrescadora.
Hui m'he firat un llibre de Slavoj Žižek. Ja sé que no calia, que tinc molta fusta per cremar abans, però n'he llegit fragments en Abacus i m'ha semblat que podria aprofitar-lo, encara que fóra a trossos i per a fugir-ne, si convé. També per conéixer formes de pensar que tinguen un poc de fonament, més enllà de la «tradició escrita consolidada» i altres expressions d'eixe estil que s'utilitzen per a que semble que les opinions són arguments. Si me'l lligc, no crec que m'haja enganyat del tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada