La peça Kuolema de Sibelius, que he sentit no fa massa (i també El cigne de Tuonela), són obres que em fan tornar arrere en el temps. La música té eixa propietat, que és molt intensa. No sé fins a on recule, perquè en el dormitori del col·lege de Sant Vicent Ferrer per a orfes —on vaig estar intern un any— em sembla recordar que mos posaven música russa a l'hora d'anar al llit.
Segur que alguna fibra semblant em toca la intervenció del regidor oriolà Karlos Bernabé Martínez, que lliga molt bé amb una música que necessitem sentir de tant en tant per a recordar que l'expressió d'un poc d'humanitat i empatia envers les persones no és una exercici que els valencians —uns quants centenars de milers de valencians, si més no— no pugam apreciar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada