Tirant la llinya

Intente relaxar-me mentalment amb la quarta de Sibelius. Hui he estat fent un poc de cerca per al projecte de llei de peixca (en diuen «pesca», és clar) i aqüicultura. Hi ha uns quants vocabularis en la xarxa, però no ho contenen tot. A voltes t'has de fer a la idea que a l'espanyol (¿a l'americà, més aviat?) no li se pon el sol en la mar i dir que és una llengua és una simple pretensió: és un cabal insondable. El català, que també la té llarga, està un poc més arraconat, vora una fina franja d'horitzó. Per això, quan tires la canya, o la xàrcia, a més del plàstic habitual que tot ho empudega, trobaràs que els peixos ja no porten la quadribarrada al llom, com es dia fa uns quants segles. I sort si, tal com anem, encara n'hi ha peixos.