Les eleccions que acaben de passar, poden servir de senyal, si més no, del fet que la política és una balança d'interessos i propostes i que si vols mantindre el desequilibri al teu favor, caldrà fer un poc més de faena. En les Corts valencianes, per exemple, no s'està acabant de notar quina és l'espenta que havia de reorganitzar i modernitzar la institució. Per exemple, mos està costant déu i ajuda resoldre una simple qüestió formal i conceptual com és la conversió de les antigues hores extraordinàries en gratificacions per serveis extraordinaris. La inèrcia de l'embolica que fa fort de tantes dècades no s'acaba de canviar.
I si anem aixina, es fa difícil pensar en una proposta d'enfortiment de la institució com la que proposava Víctor Lapuente ahir en el diari El País per al parlament espanyol:
El nostre parlament no té mitjans per proporcionar anàlisi no partidistes de les polítiques públiques. Una funció essencial quan les lleis són cada dia de més complexitat tècnica. No podem demanar als polítics que siguen experts en tot el que legislen. Però sí que s'envolten d'aquests experts.
I eixos experts haurien de ser funcionaris... I la selecció es podria fer per concurs oposició en què es valoren el mèrit i la capacitat, com es sol fer amb caràcter general en les Corts valencianes.
Estem intentant-ho, però encara no hem començat a revisar la relació de llocs de treball, que necessita un bon repàs des del mateix dia que es va aprovar, que aixina s'han fet també algunes coses. I només tenim ja tres anys per davant. Perquè, un experiment progressista no hauria de creure en el més enllà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada