Administració dels estils

Després del descobriment del «pleonasme» es fa difícil explicar les represes pronominals que es fan i, més encara, les que no es fan, perquè molts dels casos més discutibles tenen a vore amb el sentit i la varietat dialectal que amb una distinció entre «correcte» i «incorrecte» acceptable. En la Generalitat estan revisant els criteris estilístics, que del 1994 cap ací devem haver ideat alguns canvis possibles. I desitjables, possiblement. Llàstima que la palatalització dels incoatius —i tota una «peixca» de coses semblants— no acabe de passar el filtre de la ficció administrativa. Si no tinguérem tics juridicoadministratius, no mos ho creuríem. Sense eufòries, això sí.