Mos quedarem per a llavor, que diu ma mare, i això ha fet el company Pep Tur Vives, deixar la seua llavor en els companys que hem tingut la sort d'aprendre l'art de la paciència, el sarcasme innocent i el trellat pacient i ben dosificat. Ah, exclamaria obrint els ulls de bat a bat, ¿vegeu com...? La lluita sincera i pacífica de la raó, el to mesurat, alt, suaus, sempre obert a la rèplica i a la reflexió. Mos deixà la seua paraula i la seua mirada profunda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada