Cosconelles de punts volats

Convé repetir-ho de tant, per tal de recordar-ho quan pretenem resoldre els problemes d'ús de la llengua canviant els accents o les dièresis de lloc: cal tindre en compte que les llengües es parlen i no necessàriament han de tindre versió escrita. Les llengües perviuen en l'oralitat (amb l'escriptura només fem un apunt en el registre de la història). Per exemple, jo parle en valencià perquè el parlaven en la Vall (i en Carcaixent). I el vaig aprendre quan ningú dels qui me l'ensenyaren el sabia escriure (i n'hi ha que encara el parlen i continuen sense escriure'l). Les dièresis i els punts volats fan cosconelles inteŀlectuals, fins i tot fan riure. I estaria bé poder-ho vore gags sobre això en els mitjans.