Gràcies a una proposta de l'Spotify descobrixc el disc Heroes Symphony de Philip Glass. Em deixe dur pels les melodies i ritmes repetitius. Em fan pensar en peŀlícules de misteri.
M'acompanya la música mentres corregixc i traduïxc esmenes per a la llei de transparència valenciana. Ai, la transparència valenciana, sintagma que fins ara havia estat un oxímoron per als valencians que gosàvem demanar cap informació de l'administració. Perquè sabem que una cosa és la gestió de la informació de tràmit i, una de ben diferent, la gestió que amaga la informació desconeguda. La cosa no és saber quant diners costa una obra, un contracte, una despesa sumptuària, sinó quants diners mos amaguen que costen eixos negocis fets amb diners públics. La transparència consistix a llevar de les mans dels polítics la decisió sobre la informació que es mostra i a automatitzar-la funcionarialment. Si no ho fan, continuarem com fins ara, amb una falsa transparència, una simple translucidesa, posem per cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada