L'adjectiu aixambergat i el verb aixamfranar s'escriuen aixina. Sí, l'ortografia del català té eixes mancances a l'hora de representar pronúncies diferents amb una única grafia. Coses que hem heretat, i ja vorem si algun dia arribem a resoldre-ho. Si arribem a hora, vullc dir.
Mentrestant, pel que he trobat en la xarxa, el diccionari d'Enciclopèdia Catalana en cd (alguna versió, si més no) els va escriure axambergat* i axamfranar*, formes que em sembla que no apareixen en cap diccionari actual, però sí que han tingut un cert recorregut. Fins i tot han arribat al diccionari de l'avl, diccionari que volia arreplegar bona cosa del cabal lexicogràfic català. Amb algunes errades incloses. Els haurem de dir que ho esmenen, per vore de no afegir maldecaps d'eixos que no porten enlloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada