Teníem hora a l'hospital de Gandia, a la consulta 46. Al cap d'un quart d'hora senc que criden ma mare des d'una altra banda del corredor ple. Deu ser una coincidència, no arribe a vore la infermera que la crida des de la porta 33 bis. Deu minuts més tard torna a eixir la infermera de la porta 46 demanant per pacients d'un altre metge. Li demane pels pacients de la doctora Cinta, si és a la porta 46, com diu el paper que mos va enviar l'hospital. Doncs, no, mos diu que hi ha un error en el paper i que hem d'anar a la porta 33 bis. Hi ha un error, ho saben, però no han penjat cap cartell avisant ni ho diuen quan ixen a cridar els pacients. Avise una àvia que du el seu nét a la mateixa metgessa i canviem de corredor.
La retolació oficial de l'hospital està quasi tota en valencià. Els avisos conjuntulars, no. Mentres esperem, ma mare continua llegint l'última de Joan Francesc Mira, El tramvia groc, que li està agradant molt, per ben escrita i per tots els records compartits amb l'escriptor (tenen quasi la mateixa edat). Ah, també li ha agradat el llibre del Wyoming, perquè «és una escopinyada de tot el que està passant», vullga dir això el que vullga dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada