Es veu que m'estalviaré uns quants centenars d'euros que no em volia gastar, però que pretenien clavar-me en forma de llibres de mostra luxosos i molt poc pràctics que no havia demanat. N'hi ha gent per a tot, ja ho sabem, i les tècniques de venda —i les persones que les fan servir— són a voltes un reflex molt fidel d'eixe món que estem mirant de canviar per un altre que repetim que és possible. Al final no he carregat amb l'engany, per baixa que fóra la quota, però les formes han segut poc decents i els llibres eren realment uns morts, bonics, però un morts que no sabia on alçar.
La llista de lectures a mig llegir, de llibres pendents i la llista dels que pense que voldria llegir, s'ha fet tan llarga... I aixina farem via, afegint desitjos quasi utòpics per al tren de l'eternitat.
Els mateixos que els de l'Atles de la Bíblia?
ResponEliminaSense generalitzar, perquè això segur que ho porta la mà dreta que no li ho comenta a la mà esquerra, sí, eixa era la comanda indeguda. Han resolt que s'ho tornaran a endur. Tenen una lògica diferent de la meua, però sembla que mos hem explicat i que mos hem entés.
ResponElimina