Em desemboire fent la fitxa sobre..., sí, el verb. L'han comentat hui en Migjorn. M'ha semblat que no l'havien arreplegat ni Giner Monfort en El valencià de la Valldigna ni el Tresor del valencià meridional. Ha travessat el sedàs lexicogràfic. L'afigc al meu diccionari interminable i boirós.
I em torna la boira al cap. El síndic de greuges li ha demanat informació al president de la Generalitat valenciana arran de la meua reclamació. El web del president Fabra Part no està en valencià. És la conseqüència lògica d'una gestió lingüística que menysprea els ciutadans del propi país. Al cap i a la fi, eixe president dels valencians és qui acaba de tancar els mitjans públics que emetien en valencià al País Valencià. S'acosta el moment de triar l'Europa (i el país) que volem. La Carta europea de les llengües, és a dir, Europa, seria un instrument útil per a desemboirar este país.
Quan vaig vore la paraula a Migjorn també vaig anar de cap a El valencià de la Valldigna per comprovar que no l'havia arreplegada i, efectivament, no hi està inclosa.
ResponEliminaSí que la tenia en el document que elabore com a esbós amb buidatge d'obres d'autors dels nostres pobles. En una novel·leta del malaguanyat Víctor Peris (Tan sols ho sap el vent, pàg. 77): "A l'apartament, Xara esperava els amics per anar a la platja. Volia desemboirar-se. La nit anterior quasi no havia dormit i durant el matí havia estat molt desficiosa".
Ja està a punt per al pròxim estudi!
Joan G.
El teu estudi del valencià de la Valldigna és molt complet. Mai no estarà complet del tot, perquè l'objecte d'estudi és canviant. Segur que mos aportaràs dades ben interessants amb el pròxim.
ResponElimina