Segons alguns en Tunísia, la llibertat de consciència permetrà als seguidors del dimoni, als idòlatres, manifestar-se públicament i estendre les seues creences... Preferirien que la llibertat la marcara la xaria, la llei islàmica. Segons com, fa por això del dimoni, però encara són més terribles eixes ideologies religioses que associen el concepte de dimoni —siga el que siga això— amb els usuaris de les llibertats públiques, entre les quals, el costum de pensar i expressar-se lliurement.
Ben mirant, la llibertat de consciència és ben bé el contrari del seguiment religiós de la idolatria o de l'adoració del dimoni. En diuen dimoni, com si qualsevol alternativa al fanatisme només puguera ser un altre fanatisme, perquè això és el que desitjarien en el fons els fanàtics en Tunísia i ací, tindre un igual com a alternativa, poder canviar de bàndol sense canviar de pensament, només movent les peces de lloc. El problema per a ells, però, és més literal i explícit, és la llibertat, el dret a decidir, a innovar, i més encara l'exercici d'eixe dret, que ha de ser regulat, delimitat, respectat, alliberat, promogut... Quin mareig, quin dimoni més embotinador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada