Garantint la ignorància

Recopile unes quantes notícies del diari referides a la càrrega contra el models de gestió lingüística en l'educació. D'una banda (El País, 21.02.2013):

La normalització lingüística arriba per fi a l'ensenyament secundari

Diu que per fi es catalogaran els llocs de treball docents amb el requisit per a impartir la docència en valencià. I uns dies més tard (El País, 28.02.2013):

El xiquet que demana les classes en castellà les rep en català

Estem «espanyolitzats», en el mal sentit de l'expressió —posant que en tinga de bons— entre el model valencià que no arriba i el model català que volen desballestar. En els dos casos la garantia ideològica és la garantia de la ignorància. I el que em sembla més trist és que només al final, de casualitat, apareix el sentit comú de la directora d'una escola:

Jo si em trobara un cas d'estos intentaria parlar amb la família i els faria entendre que aprendre dos llengües és un avantatge i que amb el nostre mètode els garantim el coneixement de les dos. Però no m'imagine un nen demanant les explicacions en castellà, tots saben català. Per això el que aquí es planteja és una opció política i res de pedagògic.