Això que no és gens neutre

Després de La passió segons sant Mateu de Bach, que ahir mos va deixar «apassionadament» baldats amb la interpretació que en féu l'orquestra King's Consort anglesa al Palau de la Música de València (mecenatge d'Emili, ¡ei!), em trobe una petita tempesta en un got d'aigua provocada per l'article «Lo de l'article neutre» d'Ignasi Moreta en la revista Núvol. També és apassionant, i per a tractar la qüestió convé sobretot no embolicar-se en fantasies sobre el que hauria pogut ser la llengua si no vixquérem on vivim i com vivim. Certament, podem aclarir molts caps llegint les faenes de Josep Martines (L'anomenat «lo neutre»...), d'Abelard Saragossà (per exemple, «Visió panoràmica de la construcció de + adjectiu qualificatiu» o el llibre El valor comunicatiu de la construcció «de + adjectiu qualificatiu» (¡De més verdes en maduren!)) o de Mar Batlle («A propòsit de l’article neutre»), però això no evitarà que hajam de resoldre si volem continuar fent anar l'evolució de la llengua cap ací, cap allà, o ja vorem cap a on tirem i cap a on mos deixen tirar la falta d'ús i l'absència de mitjans de comunicació.

Realment, ni el lo neutre és necessari ni és fàcilment substituïble. Si no vaig errat, jo no l'he fet servir mai en este bloc, tot i que reconec que en algun cas, a pesar de la pràctica que tinc a evitar-lo, he hagut de pensar com fugia del que es suposa que és un calc innecessari... «Innecessari», d'això es tracta, que és innecessari, a pesar que sí que necessitem un instrument per a marcar el concepte neutre que a voltes volem expressar. Com que la llengua d'ús comú que més mos influïx és el castellà, està clar cap a on havia d'anar la tendència, fins i tot quan es suposa que en volíem fugir, tal com assenyala Abelard Saragossà en alguns casos d'«al més + “adverbi”»:

Ara bé, en arribar ací estarem incorrent en la contradicció de bandejar el lo castellà i, alhora, practicar-lo (i encobertament, cosa que agreuja la contradicció).

Eixes contradiccions formen també part del joc de poders socials que es manifesten a través de la gestió de les llengües i de les normatives lingüístiques. Malauradament, ja sabem com van estes coses actualment i què acabarà sacrificat en este cas.