Allò que mos pensàvem que podien ser valors, eixa convicció que mos venien sobre un fons ètic que formava part definitivament de la manera de pensar d'un coŀlectiu tan important com el Barça, vegent el final del partit de hui contra el Madrid, sembla que fóra simplement una infecció, una passa, un estat mental transitori provocat per l'estacionalitat favorable dels resultats esportius. Simplement, només era una ficció, com ho és el mateix entreteniment a què es dediquen els clubs de futbol i els que mos mirem el joc pensant que movem les cames sobre el camp. En fi, espere que aquella ètica sí que siga un component de Guardiola (i de Tito, quan torne) i mos podrem aficionar també al Bayern München. I tant de bo que el que feen hui Valdés i companyia insultant i cridant-li a l'àrbitre al final del partit de hui haja estat un clavill en el marc de la finestra que es puga apanyar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada