La gràcia de fer les vacances d'estiu: el veí del segon de la finca d'enfront que té uns collons com els bafles i, segurament mentres es droga —sospita Takse—, mos alliçona amb una música abadegera que fa tremolar tota la plaça, esta, la del Carme i la de la Mare de Déu; les màquines agranadores i els camions del fem, que deuen tindre motors patrocinats per l'empresa dels bafles del veí; algú que s'ha deixat el despertador a les sis i se n'ha anat d'estiueig; el legionari que es pensa que hem d'estar al corrent del seus rots mentre pela fils de coure; la filla que discutix de bon matí amb sa mare; el xiquet de veu de flautí tan rebonico que juga a futbol amb son pare; el de la cuba que neteja un baix i s'espera al plemigjorn per a acabar la faena. El meu ventilador és silenciós.
Amb un material així només falta que en faces un poema.
ResponEliminaBé, Josep, ho deixarem en prosa poètica, si hi arriba. T'agraïxc el suggeriment.
ResponElimina