[...] fugir igual que una geneta que cerca una covil; fugir igual que ho faria un porc senglar aücat per una jama de gossos que, amussats pels seus amos, no paraven de clapir empaitant el seu rastre.Vicent Sanchis, «Cendres de Ternils», Edicions 96, 2012, pàg. 16.
Si en tenen de registres, les llengües més comunes.
Sí que en tenen, sí. Però en aquest cas l'únic que demostra és la inseguretat de l'autor a l'hora de triar el més adient. Em sembla que barrejar "jama", "cercar","covil", "empaitar" i "amussar" en un mateix text és aberrant i dóna compte del desgavell que han creat persones com ara Casanova o Reig. D'altra banda, preferisc no entrar en la sintaxi dels valencians perquè és d'una catalanitat que solament viu de les aparences.
ResponElimina¡Hala! En realitat trobe que demanes editors i crítics literaris que facen la seua faena, però això no evitaria que allò adient i allò aberrant puguen coincidir.
ResponEliminaEn tot cas, els plaers estètics són molt personals. Supose que deuen sentir-los aixina també Casanova i Reig. ¡Quin desgavell!