Això de fer servir els diccionaris o els programes de traducció automàtica sense que ho revise un tècnic lingüístic, té un vessant que hauria de fer pensar sobre la manera com es fan i com es fan servir els diccionaris o els programes de traducció automàtic. En Leroy Merlin, on també retolen en valencià, tenen uns «flexibles de raccordement» o «latiguillos» que algú ha decidit que en valencià són «falques». És clar, eixa traducció la fas si lliges malament un diccionari d'equivalències amb el castellà, on el «latiguillo» 'palabra o frase que se repite innecesariamente en la conversación', segons la rae, en català són falques (o també crosses), si vols. Però el producte de llanterneria que servix per a connectar eixides i entrades de conduccions d'aigua són, per exemple, maneguets. Però eixa accepció em sembla que no és habitual encara en els diccionaris.
No crec que en el ram de la llanterneria acaben oficialitzant eixe sentit per al terme falca ni crec que a ningú li s'apegue eixe possibilitat, però la retolació segur que ha de tindre algun efecte sobre els lectors i, vaja, també podria ser que mos ho acabàrem trobant, com una falca de la mateixa fusta. I que no n'hi hagen fuetets.
Pareix que "maneguet" o "maniguet" són termes correctes i usuals entre els llauners o llanterners o fontaners o... Ara, traduir "otras cenefas" per "altres senefes" em fa venir ganes d'anar a comprar al Brico Depôt. Ah,no! Que aquells ho retolen tot en castellà...
ResponElimina«Atres», era «atres», seguint les normes de Castelló de 1932... Bé, encara sort, doncs.
ResponEliminaNo m'havia adonat que ni tan sols havien escrit "altre" com cal. Em referia al fet que "altre" amb el valor de "més" és incorrecte.
ResponEliminaLa incorrecció i l'aberració també són coses que els temps fan adients.
ResponElimina