Diu el titular del diari que «el valencià està en perill per falta d'inversions» (El País, 26.06.2012). És una més d'eixes apreciacions fantàstiques que de tant en tant llança el Consell Valencià de Cultura, eixa institució que servix per a pagar unes quantes quotes més de manipulació partidista en la societat a través de la cultura. En canvi, no denuncia el consell que també té a vore amb eixe perill l'excés de «perversions». Tinc un paper per ací damunt de la transcripció de la comissió cortesana estiuenca sobre l'accident del metro de València del 3 de juliol del 2006. El diputat Ferraro Sebastiá i el seu company Maluenda Verdú (president de la comissió) es burlen del personal arran de la intervenció de Josep Maria Ribes Ardanuy (naixcut en Barcelona). I com que em fa vergonya reproduir-ho, deixe els enllaços: versió html; versió pdf.
Em ve al cap només que quan Maluenda Verdú li amolla a Ribó i Canut:
Crec que vosté és de Lleida i li ho dic amb el màxim respecte.
Estic segur que està convençut que quan «ell» fa una apeŀlació xenòfoba i al·lòfoba «des del màxim respecte» deixa de ser xenòfoba i aŀlòfoba. Perquè ho di ell. I que es dediquen a això rient després de l'accident on van morir 43 persones, parlar de la llengua, és una demostració de la qualitat de la representació política dels valencians. Sort de la resposta de Ribó i Canut:
Anem a vore, senyor president de la comissió. Jo vaig nàixer en Manresa, vaig viure en Lleida, vaig estudiar a Barcelona i, des dels 17 anys, estic al País Valencià; per tant, com hem dit sempre, valencià és el que viu i treballa en el País Valencià; almenys per a l’esquerra. Per la dreta, potser tinguen connotacions de genètica o d’altres tipus. A açò nosaltres normalment li diem, en l’esquerra, racisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada