Inexistències

Tanta alegria divendres i —el que no m'esperava, i no sé per què no m'ho esperava— hui que he intentat repetir el procés amb els noms dels mamífers marins (dtl de hui), no hi ha hagut manera de fer anar el diccionari resultant en el Kindle. Demà ho tornaré a intentar. Deu ser un detall minúscul, però m'ha fotut prou tot el dia.

Per si de cas, m'he repassat els passos que he seguit i tot em sembla correcte: la codificació utf-8, la conversió a opf, els codis html... Tot sembla tan correcte com la prova de divendres passat. Però no va. Hui ho he estat fent amb el Mobigen: demà provaré el Kindlegen.

M'he distret un instant escoltant un debat en la ser entre Rafael Maluenda Verdú (pp), Marga Sanz Alonso (eupv), Enric Morera i Català (Compromís) i Antonio Torres Salvador (pspv). Un instant, fins que m'he adonat que estava allargant sense trellat el fàstic parlamentari que patixc cada dia en la faena. Ho he tancat quan Maluenda li ha esmenat la inexistència del «País Valenciano» de Marga Sanz.

Per sort, ho sabem tot del País Valencià: les dades sobre la desocupació, el frau fiscal, el fracàs escolar, la desinversió en salut, en recerca o en educació, el nepotisme, el clientelisme, el finançament iŀlegal del Partit Popular, els diputats del Partit Popular condemnats reiteradament per violar els drets parlamentaris de la resta de diputats, les dietes que alguns diputats cobren per participar en comissions que no treballen... Tal com dia aquell, ho sabem tot sobre el País Valencià i sobre Déu, excepte si existixen. En el cas del País Valencià, encara gràcies que això té solució política. Si és que la política té solució.