El dia eixe que la crisi no
ha impedit que el temps consumixca, i qui dia passa, any empeny. Matí
de mesa negociadora, formes part d'una petita secció sindical, perquè algú ho ha de fer, i acabes amb una sensació de disgust tan
intensa que mereix una qualificació més greu. Fins i tot perquè al
final hi ha encaixades de mans, somriures i festejos, perquè allí en realitat no ha
passat res, especialment per a ells. Ja han complit la legalitat, ja
poden crear el lloc de lletrat major adjunt en les Corts. Però la
qüestió és que han estafat la societat, una vegada més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada