M'ha xocat un fragment de
l'extracte del nou llibre de Paul Krugman (traducció castellana:
¡Acabad ya con esta crisis!) que publicava el
diari El País (29.04.2012):
Encara que els europeus tenen, des del 1992, dret legal a treballar en qualsevol part de a Unió Europea, les divisions lingüístiques i culturals són prou grans per a que fins i tot grans diferències en les taxes de desocupació ocasionen taxes migratòries molt modestes.
No sé si
té dades suficients per a atribuir-ho a les divisions lingüístiques.
Les culturals, com que ho engloben tot, doncs, és possible, però la
cosa de la llengua, trobar-ho sempre un obstacle, crec que és una
simplificació excessiva del problema de l'articulació real de la
Unió Europea, que només s'ha articulat per al benefici financer i
empresarial d'uns quants, però que encara no ho ha compensat omplint
de sentit el plat social i polític de la balança. A més a més, la
diversitat de llengües és un fet que té com a correlat tot un
sector econòmic dedicat a eixe producte que, aixina, no és objecte
de divisió, sinó de producció econòmica, empresarial i cultural.
Al cap i
a la fi, posats a trobar divisions i excuses per a no perdre el
campanar de vista, tenim bona cosa de prejuís aptes per fer
demagògia, que si els bous i les raboses, les banderetes, els
himnes, la marihuana, els horaris, si fa sol o si fa ombra... Si la
integració política, fiscal i laboral fóra més profunda, també
podríem gestionar l'ecologia lingüística molt millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada