dissabte, 26 de maig del 2012

Els cristalls amb què mirem


Vidres i cristalls

M'ha xocat un fragment de l'extracte del nou llibre de Paul Krugman (traducció castellana: ¡Acabad ya con esta crisis!) que publicava el diari El País (29.04.2012):

Encara que els europeus tenen, des del 1992, dret legal a treballar en qualsevol part de a Unió Europea, les divisions lingüístiques i culturals són prou grans per a que fins i tot grans diferències en les taxes de desocupació ocasionen taxes migratòries molt modestes.


No sé si té dades suficients per a atribuir-ho a les divisions lingüístiques. Les culturals, com que ho engloben tot, doncs, és possible, però la cosa de la llengua, trobar-ho sempre un obstacle, crec que és una simplificació excessiva del problema de l'articulació real de la Unió Europea, que només s'ha articulat per al benefici financer i empresarial d'uns quants, però que encara no ho ha compensat omplint de sentit el plat social i polític de la balança. A més a més, la diversitat de llengües és un fet que té com a correlat tot un sector econòmic dedicat a eixe producte que, aixina, no és objecte de divisió, sinó de producció econòmica, empresarial i cultural.

Al cap i a la fi, posats a trobar divisions i excuses per a no perdre el campanar de vista, tenim bona cosa de prejuís aptes per fer demagògia, que si els bous i les raboses, les banderetes, els himnes, la marihuana, els horaris, si fa sol o si fa ombra... Si la integració política, fiscal i laboral fóra més profunda, també podríem gestionar l'ecologia lingüística molt millor.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada