dijous, 10 de maig del 2012

L'hostilitat de la llengua comuna

Xantatges intel·lectuals
Llegint el diaris amb retard l'actualitat té molt més de sentit i fins i tot permet una valoració més adequada de la faena que estan fent alguns dirigents polítics valencians, espanyols i europeus. Paul Krugman dia («Europe’s Economic Suicide», The New York Times, 15.04.2012):
En lloc d'admetre que no han fet malament, els líders europeus semblen decidits a llançar la seua economia —i la seua societat— per un penya-segat. I el món sencer ho pagarà.
No serà tant, no serà un tallat vora la profunditat de l'univers perquè, per sort, la Terra és redona, que si arriba a ser tan planeta com sembla... O com alguns encara arribarien a mantindre en els debats on acudixen carregats de prejuís com ara els que manté Fernando Savater amb ell a soles («Auscultando nacionalismos», El País):
L'autor critica amb bons arguments la reivindicació d'una llengua «pròpia» o «nacional» allà on precisament es dóna el bilingüisme , però no concedix prou atenció a la importància política d'una llengua comuna en un estat culturalment plurilingüe. [...]

en el cas d'Espanya, que pareix definitivament haver cedit a la dreta més beŀligerant la seua idea unitària nacional [...]

Marque amb negreta la marca de la providència que fa aparéixer en un àmbit natural el bilingüisme: «es dóna». I a continuació, i sense més temor lògic ni reflexió, recrimina als bilingües que ho siguen, perquè no es poden tindre dos amors i... El cas és que no és la llengua comuna el que compartim els bilingües, sinó la disponibilitat lingüística, que està clar que no la compartim amb els monolingües. Tal com ho expressa Savater, els de eixa «llengua comuna» que tant proclama compartixen entre ells l'«hostilitat lingüística». I contra els altres, és evident.

Finalment, per a reblar-ho, la demostració del seu suposat no-nacionalisme és la seua idea «nacional unitària». L'acudit crec que apareixia en Bananas de Woody Allen, quan allò dels calçotets per fora... ¿O recorda més a allò de la democràcia orgànica? Bé, figures literària que poden ser molt cruels a la vora del tallat on s'acaba el món.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada