Taulellets i làpides

La companyia elèctrica Volta ha deixat com a record de la seua existència uns taulellets en uns petits edificis destinats a la gestió de l'electricitat. Són les restes de la història del capitalisme elèctric del segle xx, unes notes de blau en una paret. Sé que en tinc alguna foto, però ara no la trobe. Les paraules i altres conformacions de la llengua que fem servir parlant o escrivint, i que abandonem quan el «mercat» mos en porta unes que ixen més a compte en el comerç, mos deixen també taulellets d'eixos que mos fan enyorar fins i tot allò que no vam conéixer. Si les hem escrites, ja ho dien aquells, perduren en el temps; si no les hem escrites, formen part de l'aire que les fa rodar fins que algú les escriu. O fins que s'evaporen.

Al pas que anem, al País Valencià estem enyorant tant la llengua que tenim encara com l'estat de benestar, que mai no va passar del cartó pedra, perquè eixe estat no era una obra immobiliària com mos volien fer creure, sinó un projecte d'educació, salut, convivència i serveis compartits. Vés a les Corts i et llegiran de què va la cambra «democràtica»:

Per a l'accés a la tribuna de públic i invitats de l'hemicicle tindran prioritat, per aquest ordre, les primeres autoritats, els senadors en representació de la Comunitat Valenciana i els invitats de caràcter institucional; seguiran en l'ordre de prioritat els alts càrrecs de l'administració autonòmica i altres càrrecs públics tenint en compte l'ordre de prelació, com també els membres dels gabinets de Presidència i de les conselleries.

Han penjat una «làpida» en commemoració de la «democràcia» de 1812. Eixa sí que els pega més.