I va i la idea de
resoldre tots els problemes de la crisi econòmica, financera, social
i política simplement amb el nomenament del nou president de la
dreta espanyola, això, eixa recepta, tenia nom gdlc:
arbitrisme m. econ. Corrent de pensament politicoeconòmic que proposa uns mitjans únics i simples per a superar una etapa de decadència econòmica.
Deu ser una derivació
del simplisme, però elevat a categoria de «corrent de pensament»,
per donar-li un poc de llustre. I el mal no és que hi creguen
—que trobe que no— i que mos en vullguen
convéncer, és que no ha funcionat i pretenen que no ho vejam. El
mal, en fi, és que el simplisme no l'exercix qui proposa, sinó
qui accepta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada