Tots i sengles

Vaig de pantalla en pantalla amb poc de temps per a res més. Després de desfer-me d'alguns problemes de conversió entre Word i Quark (la font «Univers» tenia la culpa) i entre Quark i pdf, només tinc de temps de fer un mosset i clavar cullerada en algun debat de Migjorn, per exemple en el cas de la qüestió estilística que fa preferir «cada dia» a «tots els dies»:

Doncs, sí, és correcte, independentment d'on viga la tendència a fer-ne més o menys ús, si del castellà o d'on siga. Sí, els diccionaris són també per a això, per a trobar una guia en això que les «autoritats» sancionen com a correcte, recomanable, etc., i la resta acceptem d'eixa manera.

Tot això varia ací i allà o llavors i ara. Si hem vist que el gdlc parla de «tots els dies», també podem vore que Badia (1994) escrivia que «erròniament diuen tots els dies [...] (frases que, emperò, hem de considerar acceptables a Va[lència])» (!!); també veiem que en Resolguem dubtes (1998), Badia, Casellas i Marquet indiquen que «és recomanable» usar cada en lloc de tots els.

S'esdevé també en castellà, on el Maria Moliner indicava que allà on en espanyol diuen todos los altres idiomes feen servir cada, però actualment el drae inclou precisament això de «el pan nuestro de cada día», i també «viene indefectiblemente cada lunes» (el vox diu «volveremos cada lunes a la misma hora»).

En francés, segons el Robert (1994), hi ha un matís entre chaque jour 'quotidià', i tous les jours 'sovint', 'sempre'. I pel que fa a l'oració religiosa, doncs, també podem trobar en Google Llibres «Donnez-nous aujourd'hui notre pain de chaque jour».

Tots i sengles, ¡sí, senyor!