Promoció política, gestió professional

Després de l'article de Manuel Pérez Saldanya en el Quadern de dijous, hui, vespra de Nadal, és un dia en què els tècnics i tècniques lingüístics de l'administració del Consell de la Generalitat valenciana s'haurien de sentir un poc més visibles i protagonistes en la situació actual de la societat valenciana. Un poc més, no molt més, perquè Manuel Pérez Saldanya toca el tendre de la qüestió: si els tl són traductors correctors o si han de fer cas del rètol que un dia els van penjar, tècnics en «promoció lingüística», en aquells temps en què el voluntarisme era la passió amb què s'aplicava la «política» lingüística —dis-ne política, dis-ne entreteniment».

Jo continue fent de traductor corrector —a més de transcriptor... i maquetador accelerat—, i quan vaig estar fent de tècnic lingüístic en l'administració del Consell, la meua principal aportació a la promoció va ser la mateixa que ara com a ciutadà: reclamar el compliment dels deures lingüístics de l'administració pública. I això d'«entrar en contacte directe amb el personal de cada centre» que diu Pérez Saldanya, està molt bé en qualsevol faena, però continua fent referència al tracte personal o, si ho estirem un poc, al voluntarisme sense suport ni fonament polític o orgànic. N'hi han molts tècnics lingüístics amb molta faena feta en promoció a pesar d'eixes mancances, però el que cal no és «integrar-s'hi» personalment, sinó integrar políticament i legalment l'exigència lingüística en cada lloc de treball. Sense això, resulta que la responsabilitat de l'èxit o el fracàs de la gestió lingüística esdevé una responsabilitat personal de cada tl. I això és molt bonic per als càrrecs polítics, que, si va bé, en són els pares gestors; i si va malament, no hi tenen cap responsabilitat.

Això de «promoure», és una activitat decididament política (econòmica i immobiliària). I la política anava com anava i va com va. La concentració o dispersió dels tl en l'administració del Consell té més a vore amb un empitjorament de les condicions laborals i de les atribucions professionals que amb una millora de la gestió lingüística de l'administració. El cap de l'àrea de política lingüística té igual que l'administració treballe en castellà i que la versió valenciana siga una traducció humana o automàtica —això últim és el que al capdavall troba més eficaç i eficient—, ja que per a ell, tal com per als financers que feren inversions en productes financers fraudulents i van provocar les caigudes bancàries i econòmiques, el que compta és la quantitat de paraules traduïdes al valencià i la imposició d'un estil automatitzat que faça sobrers els mateixos tl que han contribuït a crear-lo. Caurà l'ús del valencià, però el valencià serà més «produït» que mai. I d'això no sembla que n'arriben a parlar ni Manuel Pérez Saldanya ni l'avl, la institució que, si no vol fer arqueologia lingüística, hauria de tindre alguna implicació en la qüestió. Bon Nadal i tapa't.