La prima de risc, eixa estranya cosina de la felicitat econòmica, està baixant —almenys hui— ara que s'acosta Rajoy Brey a la presidència del govern espanyol. Les receptes que es preveu que aplicarà són les que continuaran duent la felicitat als especuladors financers i la deixuplina ascètica al general de la població, però no sé què té a vore això amb la prima de risc. Tal com ho expliquen Paul Krugman, Joaquín Estefanía, José Luis Sampedro o Antón Costas (p. e. «Quiebra moral de la economía de mercado»), les receptes tenen la ideologia dels que van crear la bambolla i la crisi, és a dir, la ideologia del poder econòmic autocràtic. La sensació és que l'engany econòmic de Rodríguez Zapatero ha deixat sense alé les possibles alternatives electorals, la societat encara està digerint l'enfit de responsabilitat servil del «republicà» de Lleó, que en lloc d'engarjolar els gestors de caixes i bancs els ha «injectat» diners que han acabat en sous, primes i pensions daurades.
Parlant de coses daurades, diuen alguns diaris que les Corts valencianes no pagaran sous este mes. Altres fonts ho desmentixen. Això, posats a retallar, tant poden eliminar el senat espanyol —que està clar que no aprofita per a res més que per a pagar uns quants sous— com la majoria dels diputats i diputades —elegits d'acord amb un sistema d'irrepresentativitat manifesta—, que poden reduir-se a un «apoderat» per cada grup parlamentari. Al cap i a la fi, si 99 diputats poden representar a vora cinc milions de valencians, 1 diputat pot representar la resta dels seus correligionaris. Això sí que faria repensar algunes «retallades», i podria ser que arribaren a pensar que un poc més de democràcia també és possible. Diga el que diga la prima de risc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada