En tot cas, la trivialització i l'estultificació recent del rètol «normalització lingüística» han revelat una tendència degenerativa que sembla haver funcionat prou sistemàticament en conjuntures anteriors. En fi: el fet global més evident és que aquell multidiscurs [el de la Renaixença] pertany a efusions gregàries i celebracions rituals, radicalment diferents de qualsevol programa d'acció efectiva.
Lluís V. Aracil, «L'estandardització del català modern en justícia a Josep Calveras», Dir la realitat, 1983.
És recomanable també l'article "Irlanda:la lliçó negativa" que podeu trobar a:
ResponEliminahttp://ibdigital.uib.cat/greenstone/collect/premsaForanaMallorca/index/assoc/HASH7d69/2cad206a.dir/doc.pdf
Una llàstima que només siga un resum. Molt bona aportació, Víctor.
ResponElimina