diumenge, 4 de desembre del 2011

Cita dominical / 163: Pepe Seijo

Mirant la traducció i els drets lingüístics.


La declaració estricta de l'exconseller [Fernando Blanco] no va durar més de quaranta-cinc minuts, encara que va estar gairebé tres hores al jutjat després d'acollir-se al dret a testificar en gallec i que la jutgessa San José requerira la presència d'un lingüista per a transcriure correctament les seues paraules. El seu advocat es va queixar que el gallec rebera «tractament de llengua estrangera, encara que no per culpa de la jutgessa».
Pepe Seijo, «Un exconsejero del bng niega que cobrase de Dorribo», El País, 30.11.2011.



A la Generalitat valenciana algú —més papista que el papa, segurament— ha decidit que la versió valenciana de la documentació jurídica, legal i administrativa (i qualsevol altra, ¿per què no?), s'elaborarà en castellà i serà el programa de traducció assistida per ordinador Salt qui li donarà el vernís valencià. Els tècnics lingüístics no revisaran el procés, només si hi ha algun topònim o nom de persona mal traduït («Cadira» en lloc de «Silla»; «Saludable» en lloc de «Lozano», etc.). Són «ordres verbals» i no ho trobareu publicat en el docv. ¿Llengua estrangera? Llengua clandestina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada