La pressió va baixant finalment a can pressuposts i he pogut fullejar el diari. El cas de les corrupcions de Francisco Camps Ortiz, diputat encara, tot i que no ve massa —i Maluenda Verdú crec que encara no ha protestat pel seu absentisme—, ompli unes quantes planes. Entre altres fragments, un d'interessant («Acusaciones y defensas intentan ganarse a un jurado joven» d'Ignacio Zafra i María Fabra, El País, 14.12.2011):
L'expresident de la Generalitat [...] a última hora de la vesprada mostrà un gest que féu la impressió de ser molt poc fortuït. Quan estava a mig respondre a una pregunta del seu advocat, Camps es passà al valencià, la llengua amb què probablement estan més familiaritzats alguns dels integrants del jurat. El president del tribunal li va dir que hi tenia dret, però que podria ser que calguera buscar traductors. L'expresident va dir que no calia i tornà al castellà.
El valencià per a l'expresident servix per a això, per a fer una gràcia, o per intentar guanyar-se-la enganyant algú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada