Dilluns passat vaig reprendre el manteniment pel riu: 13:32, a recules després de la pausa.
L'últim dia dels jocs senc Adrià Puntí («Ull per ull») en una informació de tve sobre l'hoquei. Espere que algú a qui li agradara la cançó la trobe i descobrixca quines coses es fan en la nostra «llengua comuna». Un altre dia lligc que Steiner (i Juan Cruz) diu algun desficaci en el suplement d'El País sobre les llengües, però (¡toca!) considera que el català és una gran llengua. Estem salvats. I ahir, la rehòstia, David Villa agraint en valencià la nova fitxa que li ha fet el València. ¡Mos n'eixim!
Per sort, la contrapartida espanyolera insistix (El País, 24.08.2008):
L'idioma dels negocis: l'espanyol
Javier Rivera Latas
L'espanyol s'ha posat de moda. L'ensenyament ha creixcut un 150% al Japó, un 80% a l'Europa de l'Este i als Estats Units, Brasil o Canadà no hi ha prou professors per a atendre tota la demanda.
Denominació «inconstitucional» a banda, resulten xocants les dades percentuals: si n'hi havien 2 al Japó, ara n'hi han 5; al Canadà, si n'hi havien 5, ara n'hi han 9... La màgia dels percentatges, que ho pareix, però no ho acaben de dir tot. De fet, no n'hi ha prou professors, perquè com que els grups són de menys del mínim, la Generalitat d'allà no permet crear la línia d'ensenyament i no hi envia professors... Deu ser això, ¿no?
Finalment, amb el Pitxi Alonso, que assolta un ademán o un fer-lo (per fer-ho) ben inesperats, la Laia Mestre i la Rosa Talamàs, que diuen el còlera quan volien dir la còlera —per mínima que siga la píndola normativa—, i la bústia d'Apple a Europa, on els demane en anglès macarrònic que quan traduiran els seus productes al català —i em responen que és un secret que no desvetlaran abans d'hora, cosa que no sé què vol dir—, ens entretenim d'allò més amb la llengua que no acabem de tindre i que el cartell de Llorens ens fa sentir tan saludablement.
L'idioma del negoci depén molt dels clients. A Prada, als comerços et parlen en català perquè saben que "ven", amb totes les dificultats del món, és clar. Haurem d'anar més pel món parlant en català, com ara sant Vicent. Què trobes?
ResponEliminatens raó, jo també vaig sentir la cançó en aquell reportatge i em va sorprendre
ResponEliminaHola, companys:
ResponEliminaSí que ho trobe, Francesc. De fet, trobe que tot som clients i tots som botigueta, i cadascú perd o guanya per uns motius o per uns altres. No fa massa denunciava Mathew Tree que l'amo d'Apple a Espanya és un aragonés espanyolista que no té cap problema a perdre diners catalans perquè ho deu considerar una inversió espanyolista. Per això vaig escriure a Apple. Per ara no he tret trellat en eixa qüestió.
Esperem que les cançons d'Adrià Puntí, Jesús M., no siguen tan excepcionals en TVE.