Lamentable món de novel·la negra

Torne de les vacances, tot s'acaba, però el món continua rodant igual i les persones continuen matant-se o fent literatura de la mateixa manera, encara que això ens sembla sovint una novetat. Ara mateix, per exemple, s'estila de nou, a causa de la canícula periodística, el sensacionalisme tràgic a partir de l'accident d'avió de Barajas que hi ha hagut fa uns dies. Els morts de Geòrgia provocats intencionadament per persones que assassinen altres persones no va moure cap «esperit solidari» sensacionalista, ni als jocs olímpics vam sentir res que afectés l'ànim dels esportistes i periodistes espanyols per això. Lamentable, certament, més encara si l'excusa és que no es pot fer política en els jocs, cosa que és inevitablement una forma de fer política que convé molt als règims polítics en què no es permet fer política, tal com tenia costum aquell dictador espanyol de no fa tant.

Un accident, en canvi, sembla que és ocasió de fotografia política: ¿què feia Mariano Rajoy fent-se la foto amb víctimes i familiars? ¿Amb què i contra què es solidaritzen els qui s'han manifestat contra no sé què de l'accident d'avió? Ara no sé com ha anat la cosa, però si els familiars han hagut de rebre la visita de totes les forces polítiques del parlament espanyol... Més encara, ¿per què un accident de cotxe no mereix la mateixa resposta?, ¿quants morts hi han d'haver per a que els morts siguen prou per a una foto solidària? Lamentable.

A pesar de tot, he acabat El falcó maltès de Dashiell Hammett, que encara no havia llegit i que, vaja, tampoc veig que supere l'Agathe Christie. La traducció de Marga Garia de Miró té unes poques errades d'edició, un desús del per a + infinitiu, però els pronoms estan ben posats (excepte un cas de l'hi per la hi). La curiositat més gran ha segut trobar una abundància de parpelles i parpellejos sorprenent. A més, una quants aviam, dos també curiosos xicotet ('xicot petit'), un telefonar-lo i un telefonar-li i, vaja, un tall de sisplau que supose que corresponen a la revisió de 1988 i no a la traducció de 1966.