Hui que fa la gran ponentada de l'estiu torne a l'Ubuntu, i escric açò amb l'AbiWord, que no és tan dúctil com el Word, però ja mos hi hem acostumat i acceptem les limitacions que té.
Ahir vaig enviar un escritet a la secretaria de política lingüística d'allà més amunt i els he comentat que el traductor que han posat en xarxa a disposició de tots hauria de contribuir a «donar corda al català» i no a ofegar-lo. És a dir, no hauria de restringir (almenys normativament) la capacitat de traducció de l'invent en el sentit que va del català cap a altres llengües. Este bloc ha inclòs (en la columna de la dreta) la passarel·la proporcionada per la comunitat de blocs Bloctum, que utilitza el traductor de la Generalitat de Catalunya, i he observat que les variants morfològiques valencianes (i altres detallets) no són traduïdes. Un descuit lamentable, i fins i ací hauré d'opinar. M'han contestat que tindran en compte el suggeriment... Supose que l'endemà de la vespra.
Per cert, sembla que s'ha estés una mica més rtvv per Catalunya. Em sembla que el pp valencià no s'acalorarà massa per això. Com en el cas del síndic de greuges puga ser que ixca algú a dir que fins que no l'hagen patit vint anys no començarà a valdre la reciprocitat. ¿De pati d'escola? Vaja, al parlament valencià és norma. I una explicació la dóna Slavoj Zizek en «El complex poeticomilitar» (El País, 07.08.2008) citant unes paraules d'Aleksandar Tijanić:
«Milošević convertí la vida diària dels serbis en una gran festa i mos permeté sentir-mos com estudiants de batxillerat en un viatge de fi de curs; és a dir, que res, però verdaderament res del que féem es castigava.»
[...]
La majoria necessita que anestesien la seua sensibilitat elemental davant el patiment d'altres. I per a això fa falta una causa sagrada.
Canviant a altres ficcions, quant a la novel·la Towards zerod'Agatha Christie que llegia, a l'última plana la traducció fa parlar de tu dos personatges, cosa que ja sabem que no es nota massa en anglés. Però el que és curiós és al discordança final entre l'anglés i el castellà:
El dijo dulcemente, acercándose a ella:
—La última vez que te tuve entre mis brazos, parecías un pájaro... luchando por escapar. Ahora ya no te escaparás nunca...
Audrey dijo:
—Nunca querré escapar.
He said gently as he came towards her,
"Last time I had my hands on you, you felt like a bird—struggling to escape. You'll never ecape now. . . ."
Sembla que Stella de Cal tingué necessitat de deixar Audrey convençuda de la seua sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada