Tinc poca activitat en el bloc, perquè faig mitges vacances i les ocupacions paràsites que em provoquen les eines informàtiques em deixen poc marge per a l'escriptura. Almenys he acabat la novel·la de Patricia Highsmith L'enginyós senyor Ripley.
La traducció d'Anna Noguera i Pous (del 1995, crec), que es pot llegir ben agradablement, incorpora algunes errades que no haurien d'haver aparegut: diversos li que havien de ser li'l (o l'hi), una alternància curiosa entre per ell / per a ell ('per a ell' sempre), cap per a + infinitiu i un escrivint-lo en lloc de escrivint-li que són una mostra del ball d'alguns detalls de la normativa en els treballs editorials. Amb sort, no mos deixaran «estavornits».
Deixe com a mostra d'eixe ball un ocurrent cartell del carrer de Lluís Oliag de València i pegue a fugir cap a altres problemes.
Curiosos els cartells, ben de veres. Quant a les errades editorials, fa ràbia quan llegeixes una novel·la i t'hi trobes coses com les que expliques
ResponEliminaDoncs, això de les errades, és un no parar...
ResponElimina