dimarts, 5 d’agost de 2008

Saladures i estius

Saladures al mercat central de València
He tornat a l'Ubuntu, després de la pausa per a posar el Windows al dia. He pegat setanta voltes per Internet, on he trobat el programa WinFF, que es suposava que havia de convertir els vídeos al format de l'Ipod. Veig ara que l'Avidemux també li pot donar el mateix format (el que li dóna el Videora de Windows: H.264 / AAC). Prove primer el WinFF, però li costa una eternitat, així que continue amb l'Avidemux. Ja vorem com queda la cosa.

Com es pot observar en la columna de la dreta d'este bloc, he acabat de llegir el llibres de poemes Els estius de Josep Porcar. He de dir que li he enviat un missatge on li he comentat bastant detalladament què m'ha agradat i què pense que podia millorar o quins errors hi he trobat. Sé que això és una faena extra que els lectors no estem massa disposats a fer —ja mos costa prou llegir, segons indiquen les estadístiques—, però crec que és un deute que tenim amb els autors i, més encara tractant-se del País Valencià, un gest necessari de reivindicació de la faena editorial ben feta.

Em sembla que eixa tasca editorial ha deixat bastant de fer-se, i supose que hi ha diverses causes que ha produït eixa mancança, però crec que necessitem editors i lectors crítics amb el que tenen entre les mans, i autors enfadats i contents amb les crítiques i que hi puguen trobar contrapunts als seus punts de vista. Per cert, això també val per als traductors, sobretot quan hem trobat una novel·la, posem per cas Els Buddenbrook de Thomas Mann, que ha resultat ser novel·la apassionant per a Takse, mèrit evident de la traducció de Joan Fontcuberta.

M'entere hui que l'edició valenciana del periòdic El Punt arriba al número 500. Com que hi estic subscrit —diria que des d'abans que començaren— no sé si me n'alegre o més aviat em fa ràbia que encara estigam sense cap diari valencià, i ja fa més de deu anys i resulta que els castellans estan perseguits (segons El Mundo, Fernando Savater i el poc acomplexat Santiago Grisolía): deu ser per a casar-s'hi ¡perquè tenen de tot! Bé, eixe és el nostre país encara, tot i que a poc a poc en pot ser un altre, gràcies a les Saladures de Vicent Peris al mercat central de València.

D'altra banda, hui he fet una volta amb bici per València i he comprovat com són de perillosos eixos carrils que ha voltes no n'hi ha i a voltes quasi. I més tard, els he recordat als de tv3 que Dulce Pontes és portuguesa i que, si no vaig errat, el seu nom de pila es pronuncia en portugués, en català i, més encara, en la major part de l'àrea hispanoparlant com si s'escrivira Dulse.